Algunsd'ells són purament imaginaris (El mal caçador, Joan Garí) mentre que els altres són històrics (El comte Arnau, Jaume I el Conqueridor i el bandoler Joan Sala i Serrallonga). Fins i tot en el cas d'aquests últims existeix una idealització del personatge, que l'allunya de les dades històriques documentades.
Aquestsrelats, molt coneguts al Ripollès, devien estimular, al segle XVI, la composició de la tètrica “Balada del comte Arnau”. A partir de mitjans del XIX, amb la Renaixença, entra amb força en la tradició literària i assoleix el màxim esplendor en les plomes de Víctor Balaguer, Joan Maragall i Josep Mª de Sagarra.
Els“adeus (1896)” és el plantejament del problema de la qüestió, el nus seria “l’Oda a Espanya (1898)” – derrota, i el desenllaç el “Cant del retorn (1899)” – retorn dels soldats. COMENTARI. Introducció: El poema a comentar pertany a Joan Maragall (1830-1911), un dels representants més significatius del Modernisme.

VISIONS& CANTS LA FI D’EN SERRALLONGA- Joan Maragall “La fi d’en Serrallonga” és un poema escrit per Joan Maragall (1860-1911), el poeta modernista més important de la literatura catalana. Aquest poema pertany a la "visió" del llibre "Visions i cants"; aquest llibre té un gran to de patriotisme, de fet, tots els poemes pertanyents a la

3] EL COMTE ARNAU. Resum: El comte Arnau apareix muntat a cavall; va a veure una abadessa del convent de Sant Joan, anomenada Adalaisa. Els pagesos de les contrades agafen temor davant la seva presència. Quan arriba al convent, Adalaisa ja l’espera mig desmaiada. És un encanteri i una bruixeria del Comte. . 223 110 330 197 198 336 306 313

el comte arnau joan maragall comentari